El blog de la fada despistada

Al planeta de les fades, aquell meu planeta petit i bufó on l’esport de viure és tan fàcil, les fades mai ho acabem de ser fins que no hem passat per una etapa d’aprenentatges, de recerques, de convertir els interrogants en exclamacions… I quan ens sentim preparades, la fada-mestra ens…

A un drac meravellós, el meu drac… D’allà on venim les fades avui també és un dia molt especial… i ho he volgut celebrar. M’he llevat entre una pluja de lletres i dibuixos que s’havien escapat dels llibres que viuen en el fadauet, la rosa del jardí s’havia crescut, massa,…

Una tarda qualsevol. Arribo al fadauet després d’un llarg dia feinejant amb aquella alegria que tenim les fades quan anem de cap per avall mal convençudes de que tot ho abastem… (i amb aquella mania de desviar-nos del tema. Torno). Havia sortit ben aviat al matí, tot estava al seu…

Arribes als 90 anys i quan hi ets potser et sents més cansat, però no són els anys, són les situacions que es van complicant i requereixen més esforç. Et pots sentir més vulnerable de salut però tampoc és l’edat, és el desgast de qui viu sense reparar en el…

Diuen que els humans no es volen fer grans i jo porto tres dies bufant estrelles. En el planeta de les fades, tot i que no fem anys, cada grapat de temps (en funció del planeta on estem destinades el temps té la seva manera de comptar), celebrem que les…